The most delicious thing I have ever seen.
Avui he retrobat en Pep Bou. No és que mai m'he n'hagués obligat, ja que per sort l'he pogut seguir gràcies al treball amb la Marta Carrasco. Segurament vosaltres també el recordareu perquè us deixava bocabadats davant la televisió de petits. Sí, és aquell senyor que fa bombolles.
Bé, aparentement només fa bombolles però el que fa s'apropa molt més al sublim que a una barreja química, tot i que no deixa de ser mai quelcom físic. Les paraules no sonen bé.
Tot el teatre amb la boca oberta. Tots. I ell amb els peus ben arrelats a terra sense deixar de flotar.
El d'avui i les balenes al mig del mar són els moments més poètics que he percebut mai. No em creia als que deien que l'home podia conseguir aquests nivells de sublimitat.
Per un moment tot semblava que tenia sentit i armonia i de cop "pluf" la bombolla explota. Que real, quant de sentit i armonia en l'explosió.
Fins hi tot les parts desembombollades, les projeccions, els entremitjos, els somriures, LA MÚSICA, ... fantàstic tot! Sí, fantàstic!
Estic plena de paraules buides així que millor que calli i us digui que estan al Tívoli fins el dia 22 de juliol. Aneu-hi, és el millor regal que us podeu fer. Ja m'ho explicareu!
2 comentarios:
Estic fent una mica de recerca i sembla que no sóc la única:
"La burbuja en sí tiene belleza, es poesía, frágil, transparente, delicada, efímera", afirmó, "el poeta Joan Brossa me decía, Pep, tienes en las manos la imagen más poética que existe".
Appreciate you bloogging this
Post a Comment